Imatge o vídeo destacat
Barcelona, ciutat santuari
Migra Studium, que enguany celebrem el nostre vintè aniversari, presentem un document de propostes polítiques municipals davant les properes eleccions del 28 de maig. A Migra tenim diferents projectes relacionats amb l’acollida i la formació, la visita a persones internes al Centre d’Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca, l'assessorament jurídic i l'acompanyament residencial. Tota la nostra acció i el coneixement de la realitat, des de l'atenció directa a persones concretes, ens porta a realitzar aquest document.
El document concreta 18 propostes recollides en sis blocs: “Barcelona, ciutat santuari”, “rendició de comptes”, “coordinació”, “CIE” “habitatge residencial per a extutelats” i “antiracisme”. Fent una valoració positiva d’estructures creades a la ciutat, polítiques d’acollida i de gestió de la diversitat, mesures de govern, plans i estratègies, enxigim valentia i creativitat perquè Barcelona esdevingui una ciutat santuari, és a dir, una ciutat segura també per aquelles persones que la llei d’estrangeria exclou, com les que es troben en situació administrativa irregular. Conscients que l’administració local és la que menys competències té en matèria migratòria, no deixa de ser cert que té obligacions que són responsabilitat seva i que cal complir amb els terminis que marca la llei, “com són la redacció dels informes d’arrelament, l’empadronament o les cites de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà”. Així mateix, reivindiquem que cal “ampliar i garantir una atenció jurídica gratuïta municipal d’assessorament i acompanyament pels tràmits d’estrangeria”, recordant que “si no s’exerceixen els drets dins el termini que imposa la llei, aquests es converteixen en paper mullat”.
Pel que fa al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, demanem “incrementar la pressió política cap al Ministeri de l’Interior exigint el seu tancament”, fent especial èmfasi en l’obertura del mòdul de dones que va obrir el febrer d’aquest any.
Donat que “l’Ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania”, demanem que sigui aquesta la que impulsi una millora en la coordinació a un triple nivell. D’entrada, amb la Generalitat de Catalunya i amb l’Estat, també amb entitats de la societat civil i col·lectius de persones migrants de la ciutat, i finalment entre les diferents regidories de l’Ajuntament que acostumen a atendre persones en situació d’irregularitat administrativa. De fet, insistim que és necessari considerar l’especificitat d’aquest col·lectiu en totes les polítiques d’acollida de forma transversal, tot i saber que, tanmateix, “sense regularització no es pot fer efectiva l’acollida”.