
La conseqüència de la no acollida és la mort
Ho veiem des de fa anys a la Mediterrània, ho veiem a les costes espanyoles on arriben pasteres i cayucos, ho vam veure a Mòria... i ho hem vist aquesta nit a Badalona.
Però no només, l’incendi d’ahir a la nit als carrers de Gorg no és una situació puntual, se suma a altres incendis que sabem han tingut lloc a Barcelona. No és un cas excepcional, és fruit de l’absència i falta de recursos.
La nostra incapacitat per acollir comporta que moltes persones hagin de malviure als seus països d'origen, veient-se obligades a migrar. Hagin de malviure durant anys en el seu trànsit cap al país de destí. Hagin de malviure, un cop a casa nostra, sotmesos a la burocràcia de l'arrelament que impedeix accedir a una feina i, per tant, a una llar. Aquest malviure l'hem estirat tant, que ha arribat a esdevenir mort.
Avui hem de malviure tots i totes perquè sabem que hi ha dues morts, no sabem què ha passat amb les 148 persones restants que s'aixoplugaven a la nau del barri del Gorg, i el foc encara continua actiu.
Com a ciutadans i ciutadanes hem d'exigir a responsables polítics, tots i totes, que aquesta sigui la darrera vegada, que aquestes siguin les darreres morts a conseqüència de la no acollida. No és difícil fer-ho si es posen els recursos necessaris. És urgent i és important.
Exigim a les institucions:
-
Estratègies d’acollida sistèmica que posin al centre l’acollida de les persones que es troben en situacions de major vulnerabilitat, en situació administrativa irregular.
-
La flexibilització dels processos de regularització actuals perquè no es converteixin en una cursa d’obstacles insalvable per les persones, que les porta a camins sense sortida i exclusió (habitatge, feina…).
-
El compromís a formular polítiques que no responguin a la immediatesa, que donin resposta a una crisi migratòria i a una realitat que ja fa anys que és part de les nostres ciutats, i la manera de gestionar-la ha estat sempre des de la urgència.
-
El reconeixement dels drets humans de les persones migrades i el dret a migrar, drets que són universals i inherents a qualsevol persona.