Imatge o vídeo destacat
Presència que teixeix humanitat allà on tot es trenca
Més de 250 persones ens vam aplegar el passat dissabte 4 d’octubre davant el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, per celebrar la tradicional vetlla de pregària interreligiosa. La iniciativa, convocada per la Fundació Migra Studium, va ser un moment íntim, intens i ple de significat. Enguany la vetlla es va centrar en l'objectiu clar de teixir vincles humanitzadors i trenar les vides que es trenquen dins aquests centres d'internament.
El so de la ciutat es diluïa a mesura que ens acostàvem al carrer E, creant un ambient de recolliment on només el murmuri i la megafonia del centre trencaven el silenci. La trobada d’enguany volia posar en relleu la deshumanització que es viu darrere d’aquestes parets. “Una deshumanització que es concreta en aïllament, manca de comunicació, solitud o desesperança… però també tota mena de violències i manca de sensibilitat envers les persones internades al CIE, que fan que la seva estada en aquest edifici tingui conseqüències importants en la seva salut mental i física.”
L’acte no es va limitar a la denúncia de murs i tanques, sinó que va buscar fer visible el trencament dels fils que uneixen les persones internes amb el món exterior. Per simbolitzar-ho, es va dur a terme una dansa al voltant d’un pal amb cintes de colors. Els moviments entrellaçats convidaven a construir esperança teixint xarxes humanitzadores i a fer desaparèixer, per uns instants, la distància entre dins i fora.
Un dels moments centrals va ser la lectura dels testimonis de persones que han passat pel CIE. Vam escoltar veus que feien ressonar la por constant i la incertesa, com la d'en David, de 34 anys, que deia: “Tinc molta por. Aquí dins no saps què passarà, ni quan sortiràs. Cada dia és com si t’anessin esborrant”. També vam recollir denúncies clares de violència dins del centre, com la d'en Jonathan d'Hondures, que posava en relleu una força resistent: la de voler ser escoltats i reconeguts.
La vetlla també va donar veu a les històries de cura i reconstrucció impulsades des de fora. Vam escoltar l'experiència d'en Moussa, que després d’anys al carrer va trobar acollida i orientació a Migra Studium, i d’en Assane, que gràcies a l'acompanyament jurídic i social ha pogut iniciar el camí cap a la regularització. A través de totes aquestes històries —les que denuncien i les que curen—, la vetlla va prendre sentit com a espai de trobada entre el dolor i la llum petita que persisteix.
Per finalitzar l'acte, es van llegir els noms de persones mortes a causa de l’internament i l'expulsió. El silenci es va tornar dens i tangible, amb les espelmes intentant portar una mica de llum a la foscor que representa el CIE. Vam marxar amb la certesa que la nostra presència, per petita que fos, humanitzava aquell mur. I vam marxar amb més força per continuar lluitant perquè el CIE de la Zona Franca tanqui per sempre.
Des d’aquí volem agrair sincerament la col·laboració de totes les persones que hi han participat. La Vetlla va ser possible gràcies a un equip de voluntàries i voluntaris que l’han preparat amb molta cura, així com al suport d’un grup de joves del Casal Loiola, que han estat a càrrec de la música i la performance artística. I a la cinquantena d’entitats i col·lectius que s’hi han adherit, donant suport a la denúncia.
Gràcies, sobretot, a l’equip de persones voluntàries que segueixen visitant les persones internes i treballant per la dignitat, fins que tots els CIE tanquin.
Ampliació d’informació: