Un any després de l'acord UE-Turquia: passos en la mala direcció

Un any després de l'acord UE-Turquia: passos en la mala direcció

Madrid, 21 de març del 2017. Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i el Sector Social de la Companyia de Jesús denuncien que milers de persones segueixen en una situació de llimbs jurídics, vivint en pèssimes condicions ja sigui com a hostes temporals de Turquia, ja sigui en camps a les illes gregues.
El 18 de març del 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per a signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per a "posar punt i final a la immigració irregular des de Turquia a la UE."

Es tracta d'un acord internacional, només que disfressat sota el nom de declaració. Un acord internacional signat sense el control democràtic del Parlament Europeu, que no ha estat objecte de ratificació ni està publicat a cap Diari Oficial. A més a més, l'acord genera discriminació en base a la nacionalitat, ja que només contempla el reassentament des de Turquia de persones síries. Per a poder declarar la inadmissibilitat de les sol·licituds de protecció de les persones que arriben a les illes gregues, l'acord qualifica a Turquia com a tercer país segur, tot i les evidències de la deteriorada qualitat del règim d'Erdogani la violació dels drets humans, tant dels ciutadans dissidents com de les persones migrants i refugiades.

Encara que les autoritats europees es feliciten pel bon funcionament de l'acord, això no és així: milers de persones romanen en els llimbs jurídics, com a hostes temporals de Turquia i en camps a les illes gregues vivint en pèssimes condicions.

L'acord respon a una estratègia política europea en plena expansió dirigida a tancar les nostres fronteres, considerant com a països segurs, països d'on procedeixen o per on transiten importants fluxos de migrants i refugiats, i augmentant substancialment les expulsions des d'Europa, com es deriva del nou Pla d'Acció de la Comissió Europea sobre retorn que, amb un llenguatge confús permet fins i tot l'internament de menors. Un altre cas sagnant és l'acord amb Afganistán per a la readmissió de totes les persones afganes que la UE expulsi, però no és pas l'únic. Actualment hi ha negociacions semblants de control migratori i readmissió a canvi de diverses contraprestracions per part de la UE amb Líbia, Etiòpia, Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Tunis.

Es tracta d'acords internacionals en els quals es proposa exclusivament el control dels fluxos migratoris i el tancament de les nostres fronteres, vulnerant fins i tot les garanties mínimes de Drets Humans i Protecció Internacional, i augmentant la pressió migratòria sobre països que no compleixen els estàndards ni tenen capacitat per a garantir-los. La Unió Europea, lluny d'habilitar vies legals i segures, genera colls d'ampolla per als centenars de milers de persones que venen fugint de la guerra, la persecució o que es veuen forçats a desplaçar-se degut al deteriorament medioambiental o a l'absència d'oportunitats de vida en els seus països d'origen.

És una solució de curt termini, que evidencia la seva ineficàcia i provoca violacions de Drets Humans de les quals en són materialment responsables tots els governs. Tampoc és una resposta al creixemente del populisme o del trencament del model europeu, viola diversos acords internacionals i  delega la pròpia responsabilitat cap a altres estats.

Exigim:

● Que la Unió Europea assumeixi la seva responsabilitat com actor internacional en coherència amb els seus valors constituents i amb la seva identitat, i això suposa promoure un paper actiu en la defensa dels drets humans i de la pau, tant per part de la UE com dels Estats membres. Aquests principis han de regir totes les polítiques comunitàries.

● Deixar d'externalitzar les responsabilitats europees de protecció en mans de tercers països pretesament segurs, sobre la base de que proporcionin una "protecció suficient", si no garanteixen una "protecció efectiva", amb uns estàndars semblants o superiors als del sistema europeu. Un any després sabem que els resultats es compten en víctimes, en vides que haurien d'haver-se protegit i que s'han vist estroncandes. Existeix un incompliment del Dret Internacional per part de la UE i de cada  un dels seus Estats membres.

● Deixar de presentar l'acord UE-Turquia com a resultat d'una política que ha de ser model per a altres acords semblants. Ha estat un "acord" no democràtic, volàtil, que depen de la "bona voluntat" de Turquia. La manera d'abordar la crisi de refugiats com a qüestió candent, mina els drets reconeguts a les persones migrants forçoses, i no suposa la solució efectiva que la societat europea reclama.

● Augmentar els fons d'ajuda al desenvolupament de la UE i els estats membres per a promoure la pau, l'estabilitat i la prosperitat en les zones d'origen de les migracions forçades, i alleujar la pressió que suporten els països d'origen y els seus països veïns, acollint a persones refugiades idesplaçades internes.

● Promoure l'Educació per a la Ciutadania Global com a part essencial de la política de Cooperació Inernacional per al Desenvolupament, i de les polítiques educatives amb la finalitat de promoure societats favorables a l'acollida i amb capacitat per a analitzar i interpretar les causes de les migracions forçoses des d'una perspectiva de Drets Humans, així com per a integrar la diversitat de forma positiva.

Contactes per a mitjans de comunicació

CONFER: María Jesús Arruti  mcs@confer.es (91 519 36 65)
Justicia y Paz: Montserrat Serrano (91.506.18.28)
Sector Social Compañía de Jesús: Elena Rodríguez-Avial prensa@jesuitas.es (653 86 28 10)
Cáritas: Angel Arriví comunicacion.ssgg@caritas.es (91.444.10.16 - 619.04.53.81)

Notícies relacionades