Si això és un home

Si això és un home

La mort de 70 immigrants asfixiats dins un camió de transport de pollastres ens ha fet adonar de fins a quin punt n'és de bèstia el drama que s'està vivint a Europa aquests dies. Es clar que no tenim la culpa de tots els mals del món, es clar, que les màfies s'han revestit de la pitjor inhumanitat, pel culpa del maleït lucre, sempre el lucre i l'avarícia. Però hem de fer-hi alguna cosa. La indiferència ens acabarà matant si no ja ho estem ara de morts. És tal la magnitud de la tragèdia que ens han vingut al cap les paraules que Primo Levi el 1947 després de la barbàrie nazi va escriure al seu llibre Si això és un home... Són dures però ens volen moure al dolor i a la sensibilitat.

Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades,
els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:

Considereu si això és un home,
qui treballa en el fang,
qui no coneix la pau,
qui lluita per un tros de pa,
qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom,
sense forces per recordar
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.

Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel vostre carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.

O que se us ensorri la casa,
la malaltia us impossibiliti,
els vostres fills us girin la cara.

Primo Levi: Si això és un home (1947)

Notícies relacionades