Què suposa per als joves el confinament?

Què suposa per als joves el confinament?

La situació d’excepcionalitat que vivim aquestes setmanes ha agafat desprevinguts a nois i noies, famílies i a tot l’equip del projecte Som Joves, de la Fundació Migra Studium (Barcelona). Habitualment oferim un espai grupal d’atenció, quatre tardes a la setmana, on procurem acompanyar de la forma més individualitzada possible a joves d’entre 12 i 17 anys en les tasques acadèmiques d’ESO i estudis postobligatoris, a més d’un espai de lleure i de relació. Un cop anunciada la mesura de tancament de centres educatius el passat dia 13 de març, vam reformular la forma d’atendre als nois i noies, per seguir-los acompanyant des de la distància.

Veient que l’estat d’alarma s’allarga i, amb ell, les setmanes amb els instituts tancats, ens trobem davant una nova realitat pels joves que acudien fins ara al projecte, que tenim el repte de seguir detectant i, en la mesura del possible, pal·liant.

El Departament d’Educació ha anunciat ja l’inici d’un tercer trimestre acadèmic que caldrà seguir des de casa, de forma virtual. Sensible, alhora, a les múltiples realitats del país, demana que les activitats proposades pel professorat siguin inclusives i s’ajustin al ritme, característiques i situacions personals de cada alumne. Una demanda, però, que no fa més que posar de relleu que el sistema educatiu actual no és igual per a totes i tots: d’entrada hem detectat la desigualtat entre centres a l’hora d’encomanar tasques i fer propostes educatives al seu alumnat, tant pel que fa al volum de feina que se’ls encomana com per les eines que es requereixen en cada cas. A més, és especialment alarmant la desigualtat amb la que viuen el dret a l’educació alguns nois i noies que en queden al marge per la impossibilitat d’accés a la tecnologia o a les eines informàtiques requerides (per falta d’ordinadors o connexió a internet) o fins i tot per la seva dificultat en l’ús d’aquestes. Un primer repte que tenim, doncs, és garantir les eines que permetin que segueixin connectats al curs.

D’altra banda, i això afecta a tot l’alumnat, els i les joves es troben davant la complicació de seguir les rutines habituals: l’horari de classe diferenciat del de descans o lleure, la dinàmica d’atendre a classe i l’estona de deures extraescolars s’han difuminat. Amb això, ens trobem davant una pèrdua d’hàbits, agreujat en alguns casos d’alumnat que ja tenia enormes dificultats per seguir el curs i la dinàmica escolar. El segon repte, així, és el d’organitzar-se el temps per no perdre les rutines d’estudi.

Amb tot, la pregunta que temem és quants dels nois i noies a qui acompanyem tenen el risc de quedar despenjats del curs. Davant d’una tercera avaluació on es juguen aprovar assignatures pendents, es juguen repeticions i, fins i tot, l’obtenció del graduat, cal que l’equip de professionals educatius que acompanyem joves remem en una sola direcció per garantir l’èxit escolar de tots ells i elles.

Però per seguir estirant del fil, no podem oblidar un agent imprescindible en aquesta equació: les famílies. Són un factor determinant davant la nova realitat que es presenta de l’educació a distància dels nois i noies. El primer que detectem parlant amb les mares i pares vinculades al projecte és la dificultat per acompanyar les tasques acadèmiques encomanades, ja sigui per factors de llengua, de coneixements previs o de disponibilitat. Aquí el nostre repte és, doncs, oferir ajuda telemàtica per resoldre dubtes i facilitar la comprensió de continguts. 

En segon lloc, apareixen tensions dins la família. Fruit de la convivència, del compartir espais -en molts casos insuficients- i de la manca de rutines ja explicitada, apareixen conflictes entre les persones amb qui conviuen. Res excepcional en l’etapa de l’adolescència, però que mereix per part nostra una atenció especial, ja que ens trobem en un moment on la cura mútua és essencial per a l’estabilitat emocional, imprescindible també per tirar endavant el curs acadèmic.

Cal posar particularment de relleu la realitat de famílies en situacions d’especial vulnerabilitat. Algunes de les que vivien una etapa de precarietat (laboral, administrativa, d’habitatge, de salut, etc.) han passat a estar en situació d’emergència social. Veiem com es posa en joc una cosa tan bàsica com és l’accés a aliments i, si bé és cert que els serveis socials procuren donar-hi resposta i també des de les entitats es busca facilitar ajudes, això és insuficient en alguns casos. Ens trobem, doncs, en un moment que impacta directament a les condicions materials de vida més bàsiques dels i les joves, sent l’institut una prioritat secundària.

Per acabar, volem destacar que vivim unes setmanes de confinament on tenim reptes per seguir acompanyant els nois i noies des de la distància, i podem fer-ho gràcies a les xarxes socials i a les seves ganes de seguir en contacte i vinculats. Però el repte de veritat vindrà quan “tornem a la normalitat”. Una normalitat que ja excloïa a moltes persones i que, previsiblement, arrossegarà a la precarietat encara a més famílies, que veuran com trontollen els seus drets més bàsics. I, d’entre aquests, el dret a l’educació també se’n veurà afectat.

Notícies relacionades