catalÓ | castellano | english
Altres pÓgines dels Jesu´tes   

Menors no acompanyats: de les pasteres als CIEs

Grup de voluntaris CIE-BCN
30/03/2017

Comparteix a Twitter  

Irina Arsova, Sebastián Azócar, Mireia Bofill i Josetxo Ordóñez voluntaris del Grup de visites al CIE de Barcelona de la Fundació Migra Studium. Publicat a Migrapapers  En el Reial Decret 162/2014 que aprovà el règim interior dels centres d'internament d'estrangers (CIE) a Espanya, els menors no acompanyats entren en la categoria de persones vulnerables. Segons les dades oficials proporcionades pel Ministeri de l'Interior durant el 2015, es van internar un total de 19 menors als CIE espanyols, un d'ells al CIE de la Zona Franca de Barcelona. No obstant, aquests números no coincideixen amb les dades obsrvades a través de les visites per part de Migra Studium que va comptabilitar sis possibles menors només al CIE de Barcelona el 2015 (Informe 2015 sobre CIE a Espanya, "Vulnerables vulnerabilitzats", del SJME) i vint-i-tres el 2016

 




La major part dels possibles menors contactats pel grup de visites va arribar a les costes espanyoles a bord de pasteres i, posteriorment, van ser traslladats als CIE. Els interns expliquen que a la seva arribada a Espanya, tot i informar a les autoritats espanyoles de que eren menors, aquestes van emetre una ordre de devolució en considerar-los majors d'edat. Expliquen també, que les persones que arriben juntes i sense documents, i alegant ser menors, són registrades amb la mateixa data de naixement, una data que, a més a més, pressuposa la seva majoria d'edat. Aquesta pràtica té com a resultat que, una vegada internats als CIE, reben respostes negatives a la petició de comprovar la seva edat perquè ja consten com a majors d'estat en el seu expedient.

El grup de voluntaris de Migra Studium, arrel de les vistes realitzades des de la reapertura del CIE el mes de juliol del 2016 fins a finals d'any, ha acompanyat 23 interns que han declarat ser menors d'edat, i tots ells han trobat obstacles reiterats per a demostrar la seva minoria d'edat. Aquesta situació és encara més alarmant si tenim en compte l'entramat jurídic existent, ja que no s'està aplicant el que està previst a la llei Orgànica 4/2000. Aquesta, en el seu article 35, estipula que sempre que no es pugui demostrar la minoria d'edat d'una persona amb seguretat, se li donarà l'atenció immediata que precisa, d'acord amb el que està establert en la legislació de protecció jurídica del menor. Tenint en compte els elements prèviament exposats, podem dir com a voluntaris de visites a interns, que a dia d'avui sí que hi ha menors en el circuit jurídic de les expulsions i les devolucions. Aquest fet es en sí un indicador de què els instruments jurídics de protecció dels menors no estan activats i/o no funcionen eficaçment.

Els menors internats i tractats com a adults, en la seva majoria provenen d'Algèria, realitzant la travesia mitjançant embarcacions-pasteres. Són joves que tenen experiència laboral encara que sigui informal i, molt sovint, es tracta de germans grans que generen ingressos a la unitat familiar. Venen amb la idea d'una vida millor, i creuen que en un futur poden ajudar als seus. Tot i que la travesia pel Mediterrani acostuma a discórrer des d'Orán fins a Almeria i Motril, sovint arriben a zones més allunyades com Múrcia i les Balears.

Aquests joves descriuen el seu viatge com una auténtica odisea que, sense dubte, fa el trajecte molt més traumàtic. Un clar exemple és el fet que les pasteres són habitualment interceptades pels equips de vigilància de les costes i de control de la immigració irregular, per a quedar finalment a disposició del Cos de Policia nacional. En aquest moment els menors intenten verbalitzar la seva minoria d'edat però sense cap resultat. Només aconsegueixen que els traslladin als calabossos d'una dependència policial on romandran en moltes ocasions els tres dies sencers de detenció policial que permet la llei. Després són traslladats de les dependències de comissaria fins als jutjats. El tracte, és sovint amb apressament i crits, segons els testimonis dels menors. Un cop han arribat a l'edifici judicial, per exemple a Almeria, són situats en una espècie de garatge o espai soterrat sota els jutjats per poder ser presentats davant el jutge d'instrucció, allà reben una defensa lletrada amb assistència d'intèrpret que només dura uns breus i escasos minuts. Finalment, per ordre judicial, són traslladats al CIE.

En aquest punt, és on l'equip de voluntaris de Migra Studium intervé, visitant els interns i realitzant un seguiment dels seus casos que es combina amb un acompanyament emocional, aspecte molt necessari ja que la majoria d'ells necessiten expressar el que senten. No tenen ningú que els visiti mentre dura la seva privació de llibertat, i es veuen forçats a viure amb altres persones desconegudes en una convivència diària marcada pel tancament. D'altra banda, els voluntaris s'asseguren de que obtinguin de part del CIE la informació suficient i comprensible sobre els drets i deures, i sobre la possibilitat de realitzar peticions i queixes. A més a més, els voluntaris estan especialment sensibilitzats en l'examen de les condicions de garantia i compliment de les necessitats bàsiques de les persones internes i de les condicions d'habitabilitat del CIE com són la calefacció adequada a l'estació de l'any, les condicions de les dutxes, l'adequada assistència mèdica, el compliment de les condicions materials bàsiques com l'alimentació amb una dieta adient, o la higiene entre altres aspectes.

Però els voluntaris no actuem sols. En situacions tan excepcionals com la detecció de casos de menors en el CIE derivem al Servei d'Orientació Jurídica del CIE, informem al Jutge de Control, la Fiscalia d'Estrangeria, la Fiscalia de Menors i el Defensor del Poble.

Davant la situació descrita, sembla clar que les institucions de l'Estat no exerceixen el paper de salvaguarda dels drets del menor, sinó el de la persecució a les persones migrants, sobretot als joves acabats d'arribar en pasteres, als quals se'ls aplica una mena de "presumpció de majoria d'edat", sent tractats com a adults i com a delinqüents perillosos.

El CIE és una il·lustració molt evident de que la maquinària expulsora i excloent genera més patiment d'aquell que un es pot imaginar i que sovint, segons expliquen els interns, es tradueix en una falta d'atenció mèdica, escassetat i poca varietat de menjar, o un tracte irrespectuós, que masa vegades, és humiliant o degradant, per part de les autoritats de seguretat. Aquesta situació de vulnerabilitat es pot allargar fins als dos mesos, temps màxim d'estada al CIE, període en que aquests menors es troben en una situació de desamparament i privació de llibertat que es veu agreujada per la solitud i l'absència dels seus familiars.




[+ notÝcies]

Fundaciˇ Migra Studium - Palau, 3, 08002 Barcelona - Tel. 934 120 934 - info@migrastudium.org - AvÝs Legal