Frontera Sud: més estat de dret, més societat civil, més garanties pels drets humans

Frontera Sud: més estat de dret, més societat civil, més garanties pels drets humans

La frontera sud espanyola, i el mateix es podria dir de tota la frontera sud europea, s'ha convertit en un lloc especialment vulnerable als drets humans. Amb l'objectiu d'apropar-nos a la realitat del que allà hi està passant, el dimarts 30 de juny en Pep Buades del Servei Jesuïta Migrans (SJM) ens va oferir una interessant xerrada al voltant de tres preguntes essencials: Què és la frontera sud? Què hi està passant? Quina està sent la resposta del SJM?

Per Pep Buades, la frontera sud en el cas espanyol és una noció geogràfica que engloba el nord del Marroc, les ciutats de Ceuta i Melilla, la zona marítima de l'Estret, la zona marítima de la Mediterrània Oriental (Múrcia, Alacant, Illes Balears) i la zona marítima de Canàries. Pero és sobretot un punt clau en els fluxes migratoris del sud cap a la UE, de tal manera que en pocs quilómetres hi trobem una concentració molt gran de persones: persones amb l'esperança de creuar aquells pocs quilómetres que els separen d'un somni i també moltes altres que tenen com a objectiu o bé impedir-ho o bé evitar que s'hi produeixin més víctimes. 

Entre les que intenten travessar aquesta estreta franja: refugiats que venen de Síria i que han arribat allà per diversos mitjans; emigrants algerians; també, si bé en menor mesura, refugiats iemenites i libis; dones algerianes i marroquines casades amb siris; refugiats algerians i marroquins que fugen degut a la persecució per motius d'orientació sexual o religió; i un gran contingent de persones subsaharianes provinents de diferents països tant de l'òrbita anglòfona com de francòfona.

Es calcula que durant el primer trimestre del 2017 més de 4300 persones havien entrat pels diferents punts calents d'aquesta frontera sud amb la idea d'arribar a Espanya ja sigui per quedar-s'hi o ja sigui per continuar viatge cap a altres destinacions de la UE. 

Tot aquest contingent de persones amaguen realitats molt diverses. Potser una de les més dramàtiques és la presència de molts menors no acompanyats, els més vulnerables sense dubte a l'hora de patir tota mena de situacions de violència i explotació. 

Especialment greu és la situació que es viu en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Pep Buades va denunciar com s'havien multiplicat les queixes perquè els trasllats a la Península es retarden i es produeixen situacions de desesperació. 

Un altre element important i delicat és el paper que tenen els estats com el Marroc convertits en gendarmes de les fronteres externes de la UE, i que fan de la frontera sud un element de pressió en les seves relacions internacionals. En llocs com Nador la situació es torna en alguns moments insostenible

Davant de tot això Pep Buades va explicar el paper de la missió del SJM, una missió que ja porta uns anys (es remonta al 2005) però que s'ha reforçat progressivament amb nous projectes com el suport a la delegació de migracions a Nador, o la recent obertura d'una oficina del SJM a Melilla o d'un grup de visites al CIE de Tarifa. Tota aquesta tasca es fa en xarxa amb altres congregacions religioses i entitats de la societat civil que treballen sobre el terreny. 

Aquest és precisament un dels elements més importants i que més va destacar el ponent en relació a la tasca del SJM: la creació progressiva d'una societat civil més articulada que permeti fer de la frontera sud, no el lloc opac i d'excepció que a vegades semblen voler els estats sinó un lloc amb més garantia dels drets humans. 

El que va quedar clar de la xerrada, és que tot i l'aparent “llunyania mental” de la frontera sud aquesta la tenim a tocar, i que la manera com la gestionem i la fem més humana o inhumana acaba per incumbir-nos a tots. Ja que “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi” Mt 25, 40b

Notícies relacionades