El Servei Jesuïta a Migrants adverteix de la desraó de mantenir l'activitat als CIE en el seu Informe Anual 2020

El Servei Jesuïta a Migrants adverteix de la desraó de mantenir l'activitat als CIE en el seu Informe Anual 2020

Barcelona, 7 de juny de 2021. El Servei Jesuïta a Migrants (SJM), xarxa d’entitats de la que forma part la  Fundació Migra Studium, ha presentat a Barcelona, el seu Informe Anual 2020 sobre els Centres d’Internament a Estrangers (CIE) a Espanya, amb el títol “Raó jurídica i desraó política”

L’eix central de l’informe ve marcat  pel buidament i la reactivació dels CIE durant la pandèmia i destaca el contrast entre la decisió de buidar els CIE per bones raons jurídiques i la posterior desraó política de reactivar l’internament quan va començar la segona onada i els viatges internacionals es mantenien restringits. Amb la reobertura dels centres, “les vulneracions de drets van tornar, entre les quals la prohibició de l’entrada de voluntaris a alguns CIE per raons sanitàries”, fet que suposa “usar com a pretext el motiu sanitari per aïllar encara més les persones retingudes”.

Al 2020 van ser internades als CIE un total de 2.224 persones, la gran majoria (79%) per motius de devolució després d’entrada irregular, seguida de motius d'expulsió (16%). 42 menors van ser identificats, gairebé un 2% del total d'interns, una xifra massa elevada però inferior a la real, i que posa en dubte la fiabilitat de les proves de determinació de l'edat. 766 persones van sol·licitar asil i 84 van ser aïllades de manera preventiva (72 d’elles al CIE de la Zona Franca). Una dada important reflecteix el patiment inútil a què se sotmet a les persones internes: del total de persones retornades a Espanya (1.904), només un 28% ho van ser des de CIE, així com del total d'expulsions (1.835), un 38% des de CIE. El 47% dels internats van ser finalment posats en llibertat per diversos motius al no poder executar-se la seva repatriació forçosa.

Els tribunals van admetre l'any passat la responsabilitat patrimonial de l'Estat en el cas de la mort de Samba Martine a Madrid, el desembre de 2011. Un acte de justícia i reparació, fruit de gairebé una dècada de lluita judicial i social per part de la família i organitzacions socials properes.

L'informe aprofundeix en una sèrie de drets que han estat objecte de tutela judicial i que cal garantir en la pràctica. Entre ells la instrucció exhaustiva davant denúncies de tortures i tractes degradants i inhumans; la detecció de perfils de protecció internacional o de menors d'edat; o la possibilitat de la simple multa per estada irregular. Davant aquesta vulneració de drets, que se suma a les ja continuades, com la deficient atenció sociocultural, jurídica i sanitària, les visites de les diferents ONG es fan més importants que mai. Els equips de visites a CIE de SJM van poder fer la seva feina normal fins a la declaració de l'estat d'alarma i el consegüent tancament dels centres, però al reprendre l'internament, només a Madrid han pogut continuar la tasca.

En l'horitzó proper es plasma una clara aposta política per l'internament i la via repressiva. Es confirma el projecte d'un nou CIE a Botafuegos, Algesires, amb una inversió de gairebé 27 milions d'euros entre 2021 i 2024. A més, el finançament que es planteja en els pressupostos generals de l'Estat de 2021, sumat als ja publicats en anys anteriors, eleva la xifra a més de 32,5 milions pel període 2019-2024. El nou centre d'Algesires copa la majoria, però els altres 6 milions es destinen a la reforma i condicionament dels centres ja existents, el que demostra una clara intencionalitat política.

Menys drets i més patiment al CIE de Barcelona

En el marc de la presentació de l’informe CIE 2020 del SJM s’ha fet públic també l’Informe anual sobre la situació al CIE de la Zona Franca de Barcelona que elabora la Fundació Migra Studium i que aquest any porta per títol Menys drets, més patiment. L’informe posa de relleu dues realitats totalment oposades que s’han viscut al llarg de l’any 2020 al CIE de Barcelona. Per una banda, els 200 dies que el centre va romandre tancat, sense detencions, internaments, ni expulsions, fent que la ciutat de Barcelona visqués durant 200 dies lliure d’allò més repressiu de les polítiques migratòries. I per l’altra, l’agreujament de les condicions de l’internament i restriccions de llibertat a partir de la reobertura del CIE, que han causat encara més patiment als interns. 

Com cada any, des de 2012, Migra Studium presenta un recull de les dades registrades a partir de les visites que realitzen voluntaris i voluntàries de l’entitat, ens trasllada testimonis que mostren el drama humà que representa l’internament en un CIE, i analitza què ha representat la situació de pandèmia, molt especialment per la supressió de les visites i la gestió dels contagis i confinaments que s’han produït dins del CIE. Així, durant l’any 2020, Migra Studium només va poder realitzar visites a interns durant el primer trimestre de l’any, fins el tancament del CIE a mitjans de març, tasca que no va ser fàcil ja que les notícies sobre l’abast de la pandèmia i el tancament de fronteres començaven a ser alarmants. L’entitat va acompanyar en aquest període 56 persones.

A partir del 5 d’octubre, el CIE de Barcelona va reprendre l’activitat , però la direcció del CIE, amb la complicitat dels òrgans judicials, va impedir el reinici de les visites de les ONG i fins i tot de les famílies dels interns, provocant un “sobreinternament dins de l’internament”. Migra Studium denuncia que, després de tots aquests mesos, “ni el Ministeri de l’Interior ni els òrgans judicials han pres mesures efectives per alleugerir-lo sinó, ben al contrari, sembla que hi ha hagut una voluntat de normalitzar i perpetuar aquesta anòmala situació d’aïllament social dels interns”.

L’informe de Migra Studium constata la manca de transparència i previsió de la direcció del CIE a l’hora de gestionar els episodis de contagis al CIE per COVID-19. “El tracte sobre els interns malalts per COVID-19 arriba a presentar trets pròxims a la comissió del delicte de tortures i/o contra la integritat moral i encara és objecte d’instrucció penal”, denuncia l’informe.

Migra Studium i Irídia van sol·licitar als Jutjats d’Instrucció que les persones que hagin de complir aïllament siguin traslladades a un lloc adequat i, de manera subsidiària, reclamen que els Jutjats de control del CIE estableixin quins espais i de quina forma s’han de verificar els confinaments a l’interior del centre garantint els drets fonamentals i establint protocols clars d’actuació. En cap cas s'hauria d'acordar per la direcció del CIE la contenció mecànica d'una persona lligant-la de mans i peus i deixar-la al terra d'una cel·la, com es va produir el 31 d'octubre de 2020, segons els fets denunciats per interns.

Migra Studium conclou, doncs, que el 2020 no ha canviat el fet que el CIE representa l’hostilitat vers les persones migrades. Malgrat els 200 dies tancat, el CIE ha tornat a mostrar el seu rostre visible, físic i estructural de la voluntat cega de no acollir, de no reconèixer, de no atendre a l’altre, al que és diferent, al que ve d’altres terres. Per això, una vegada més, Migra Studium i la xarxa del Servei Jesuïta a Migrants de la que forma part reclamen el tancament dels CIE i la recerca d’alternatives jurídiques i polítiques a l’internament. 

 

Enllaç als documents

 

AdjuntoTamaño
Icono PDF Nota de premsa409.84 KB

Notícies relacionades