El acompañamiento a los internos del CIE, explicado desde dentro

El acompañamiento a los internos del CIE, explicado desde dentro

María Lozano participa en el proyecto "Visitas a internos en el Centro de Internamiento de Extranjeros" de la Fundació Migra Studium. En este artículo nos explica su experiencia de acompañamiento como voluntaria. (resto del artículo en catalán) La primera vegada que vaig entrar al CIE, vaig quedar molt parada. Era conscient que hi havia policia, però no m'imaginava pas el sistema de control que em vaig trobar. Per molt entusiasme que una persona li posi, no és pas un entorn ''amable'': les cadires i les taules estan clavades a terra, la porta es tanca amb clau i si a la sala del costat hi ha una altra visita, cal alçar la veu per entendre't amb l'altra persona i baixar-la perquè els temes confidencials i personals no els escoltin els altres. Els primers nois que vaig visitar eren més joves que jo (entre els 19 i els 25 anys), i tots havien arribat aquí d'adolescents. Per a mi va ser molt difícil entendre com un jove que emigra sent menor d'edat pot acabar en un Centre d'Internament d'Estrangers. No havien estudiat? Els seus pares no els havien regularitzat pel que fa a la documentació? Què feien allà, per què? Em feia un munt de preguntes que vaig anar esbrinant a base de les visites amb aquests nois. Malgrat la cruesa de la situació, hi ha quelcom maco en les visites, almenys des de la meva experiència. Els interns saben que no som advocats, però podem orientar-los, que no som psicòlegs, però podem ser un punt de suport, i que no som la seva família però el tarannà de les nostres visites es fa des de la confiança, el respecte i l'amor a l'altre. Amb els interns que han complerts gairebé els 60 dies d'internament, i amb els quals les visites s'han realitzat de manera setmanal, he tingut la sensació que cada visita era una sortida del pati o de la cel·la... és a dir, com un moment d'oxigenació, com una fugida del centre tot i estar en el mateix centre. Vull pensar que durant els 30 minuts que pot durar la visita els interns desconnecten i troben en els voluntaris de Migra Studium una cara amable i un espai on s'estableix confiança i un bon vincle per fer l'estada al CIE una mica menys dura. La majoria d'actituds que he pogut observar, han estat positives... des de fer ironia amb les coses que passen dins, treure ferro a moltes situacions, cert positivisme per intentar fer el temps menys dur, la creença que sortiran o que tornaran si són expulsats, i les ganes de riure de les petites ximpleries o de les petites bromes que poden sorgir en una visita. òbviament, hi ha altres visites que són molt dures i on les persones que visitem es troben en una situació vulnerable... són aquelles persones que acaben d'arribar en pastera i els han detingut en la costa, els que pensant-se que ja havien complert condemna a presó podien començar de nou una vida normal i de sobte són tancats al CIE, els qui es desmunten pensant en les seves dones i els seus fills... i els que desolats es pregunten si realment això és "Europa". De les visites que he fet, algunes conclusions que he tret és que qui entra al CIE és especialment vulnerable en l'àmbit social i econòmic, que al CIE es vulneren els drets bàsics de les persones i que, per una falta administrativa com no tenir la documentació de manera regular, es posa en marxa tot un sistema de privació de llibertat que, sota el meu parer, és totalment exagerat i injust. Si reobren el CIE, tornarem a visitar els interns. Tornarem a intentar donar un espai d'oxigen, d'esperança i de suport a les persones que, pel simple fet de no tenir la documentació, són privades de llibertat i amenaçades amb un retorn al país del qual un dia van decidir marxar. Continuarem treballant fins que els tanquin (tots!). Maria Lozano

Notícies relacionades