El CIE de Zona Franca també és Frontera Sud

El CIE de Zona Franca també és Frontera Sud

El Servei Jesuïta a Migrants empra el concepte Frontera Sud per referir-se als punts d’accés al territori espanyol d’aquells moviments migratoris Sud-Nord que travessen el continent africà. La Frontera Sud és però també, el límit exterior de l’Espai Econòmic Europeu, conegut com a espai Schengen, és a dir la frontera, sobretot marítima, entre Europa i Àfrica. Tres són les rutes a través del mar Mediterrani que fan d’accés a la Frontera Sud europea: la ruta mediterrània oriental entre Grècia i Turquia, la central entre Itàlia i Líbia i l’occidental entre Espanya i el Marroc-Algèria.

Del 2014 al 2017, les rutes oriental i central havien significat el nombre més gran d’accessos a la Frontera Sud europea.No obstant durant el 2018, 46.633 persones van arribar a Grècia per la ruta oriental, 23.122 persones van arribar a Itàlia per la ruta central i 61.441 persones ho van fer a Espanya a través de la ruta occidental. El Mediterrani occidental s’ha convertit,doncs, en la ruta més utilitzada per aconseguir creuar la Frontera Sud europea.

Aquesta tendència migratòria regional ha tingut un reflex evident en el perfil de persones privades de llibertat en el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca. Aquest informe posa de manifest que cinc de cada deu migrants internats a l’espera de ser expulsats durant el 2018 provenien d’intents d’entrada a territori espanyol a través de la Frontera Sud de l’occident mediterrani.

D’aquesta manera, podem afirmar sense por a equivocar-nos que el CIE de la Zona Franca s’ha convertit en una fita més del procés migratori cap a la Frontera Sud. Les tendències, les problemàtiques i els reptes dels fenòmens migratoris de la frontera s’han traslladat, de facto, fins al CIE de Barcelona. De les llums i ombres que provoca aquesta nova realitat present a Barcelona tracta també aquest informe.

Notícies relacionades