Caravanes invisibles

Caravanes invisibles

(Servei Jesuïta a Migrants) L’anomenada caravana migrant que en aquests dies recorre Mèxic, reflecteix una dinàmica que no és nova i que es porta repetint en les darreres dècades en l’anonimat. La nostra mirada s’ha de dirigir a aquesta caravana, però també a aquelles caravanes invisibles formades per milers de persones de Centreamèrica que des de fa anys estan arribant a l’Estat Espanyol, i també queden retingudes en altres països i zones de la regió llatinoamericana.

L’anomenada Caravana Migrant que aquests dies creua Mèxic amb l’objectiu d’arribar als Estats Units d’Amèrica són en realitat tres caravanes, en les quals hi ha un total de 7.000 persones, entre elles nombroses dones i nens i nenes. El primer grup va partir d’Hondures a mitjan octubre i està formada sobretot per persones procedents d’aquest país (un 85%), encara que també hi ha persones de Guatemala, El Salvador i Nicaragua. Durant el trajecte per Centreamèrica i Mèxic la caravana ha sofert pressions governamentals, criminalització per part de la societat i les institucions, detencions i repatriacions, i també desaparicions i segrestos. Recentment un primer grup ha aconseguit la frontera amb EUA a Tijuana.

Tal com ha manifestat la Xarxa Jesuïta amb Migrants llatinoamericana (RJM-LAC), Hondures és un Estat amb dèficit democràtic, amb alts índexs de corrupció, limitació de llibertats públiques i persecució a defensors dels drets humans. A més, existeix un imparable creixement de la pobresa: el PIB hondureny és deu vegades inferior al dels EUA, i l’índex Gini de desigualtat mostra que un 60,9% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i el 38,4% en condicions de pobresa extrema.

A aquests factors s’hi afegeix la realitat d’un país extremadament violent, on l’índex anual d’homicidis és dels més elevats del planeta (56 per cada 1000.000 habitants, a l’Estat Espanyol és de 0,7). Aquesta violència respon, entre altres causes, als elevats nivells d’impunitat, l’alt índex de desocupació juvenil (el 53% de joves estan desocupats), la presència de maras i bandes criminals organitzades i una creixent pressió del narcotràfic. D’altra banda, en termes d’accés a educació i salut, Hondures ocupa a l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà) el lloc 133 de 189 països i un 11,1% de la població és analfabeta.

La resposta dels Governs de Mèxic i els EUA ha resultat en l’enduriment de les polítiques migratòries, que comporta l’increment de la perillositat de la ruta que travessa el país mexicà, posant a la població migrant en una situació d’enorme vulnerabilitat i atropellant la seva integritat física, psicològica i sexual. Segons dades de l’OIM, l’increment de persones hondurenyes retornades des de Mèxic entre els tres primers mesos de 2017 respecte als de 2018 ha estat del 52,8%, mostra de la incoherència de la gestió migratòria del país que al seu torn sofreix les mateixes polítiques al nord per part dels EUA.

A més, el president dels EUA Donald Trump ha mobilitzat les tropes a la frontera i ha titllat als integrants de la caravana de criminals i de representar una amenaça a la seguretat del país. No només això: el govern nord-americà ha suspès la possibilitat de concedir asil a aquelles persones que entrin “il·legalment” al país. Aquestes polítiques posen en risc els acords internacionals sobre drets humans, mobilitat i protecció, a més d’agreujar la situació de les persones migrants de la caravana en ser objecte de criminalització.

Una situació similar es dóna a l’Estat Espanyol, un dels països on més persones centreamericanes sol·liciten asil i on la tercera nacionalitat estrangera en augment l’any 2017 va ser l’hondurenya. L’any passat gairebé mil persones hondurenyes van sol·licitar protecció internacional a l’Estat Espanyol, i solament varen ser resoltes 30 sol·licituds, totes rebutjades. Les persones que arriben a Espanya fugint de la situació de violència i empobriment generalitzats no veuen satisfetes les seves necessitats i els seus drets de protecció al nostre país.

Per això des de la campanya Hospitalitat, formada per entitats socials jesuïtes de cooperació i migracions que mantenen forts llaços amb organitzacions germanes a Llatinoamèrica, llancem cinc propostes principals sobre les Caravanes Invisibles:

  • Dotar de recursos d’atenció humanitària i protecció a les persones migrants
  • Anar a l’arrel del problema: reconèixer els motius del desplaçament i els seus causants.
  • Canviar el sistema d’asil a Espanya.
  • Promoure una cultura d’Hospitalitat entre els pobles i els éssers humans.
  • Contemplar la migració com una oportunitat i un dret.

Notícies relacionades