'Aquarius', una oportunitat

'Aquarius', una oportunitat

Jara Esbert-Pérez,  Grup de Reflexió sobre les Migracions. (Article publicat a El País) Aquests dies els mitjans de comunicació no fan res més que parlar sobre el ja famós Aquarius, el vaixell que ha rescatat a 630 migrants d’altamar, que finalment va arribar fa uns dies a les costes valencianes.I des de llavors continuen les opinions sobre la idoneïtat o no d’aquest desembarcament, autoritzat pel recentment nomenat Govern socialista.

Davant una opinió pública generalitzada que lloa el gest de l’Estat central i de la Comunitat valenciana, diverses veus ja han alertat sobre les conseqüències que això pot suposar, com la possible desatenció dels vaixells de salvament de rescat a les costes líbies per part de les embarcacions que aquests dies s’han encarregat del trasllat dels migrants fins a València.

D’altra banda, s’han posat sobre la taula diversos temes que conviden a la reflexió. En aquest cas, de manera excepcional s’ha dotat als estrangers amb una autorització de 45 dies, mesura que no s’ha aplicat en situacions semblants. Sí ara, que el tema ha sigut molt mediàtic i amb un posicionament sense precedents per part del Govern espanyol. Es planteja: per a la resta de persones que arriben amb embarcacions els propers mesos, s’aplicarà la mateixa mesura excepcional?

La ministra Magdalena Valerio, que assumeix la cartera de Treball, Migracions i Seguretat Social, exposava als mitjans de comunicació la seva visió sobre un efecte fugida rebatent a qui alertava d’un possible efecte crida després del posicionament del govern en la gestió de l’Aquarius. Darrera les declaracions de la nova ministra, subjau una visió de les migracions que s’allunya de les directives europees que prioritzen l’expulsió en els casos d’irregularitat administrativa, es a dir, la deportació d’aquelles persones estrangeres que no es troben regularitzades a l’Estat espanyol. Un posicionament que ha agradat a moltes de les persones que ens dediquem a l’àmbit de les migracions des de fa anys i coneixem les dificultats amb les quals es troben les persones irregulars en arribar a Espanya. El tema de fons ara és: servirà aquest cas concret de l’Aquarius per a modificar la nostra actual legislació en matèria de migracions i convertir-la en una normativa més flexible i inclusiva amb les persones que volen començar una nova vida aquí?

El tema és molt complex i suscita molts interrogants: s’està tenint en compte la situació de les persones migrades que ja es troben en territori espanyol, tant dels migrants com dels sol·licitants d’asil? Aquests últims poden entrar al programa estatal de protecció internacional i gaudir d’una certa cobertura durant els primers mesos a Espanya però, què passa amb totes aquelles persones que no poden sol·licitar asil o que els ha estat denegat? I amb totes aquelles que realitzin sol·licituds per altres causes i que també la resolució sigui denegada? se’ls garantirà la cobertura de les necessitats bàsiques?

Sabent que l’acollida no es limita a oferir un allotjament i alimentació, sinó que va molt més enllà i suposa un desplegament de mesures, un pressupost i una voluntat molt concreta de realitzar un procés per a que es pugui aconseguir una bona convivència entre les persones d’orígens diversos que convisquin a les nostres ciutats. Més enllà dels acords entre estats europeus, suposa un treball de coordinació i d’assumpció de responsabilitats per part dels diferents ministeris, de les diferents administracions, de les entitats i de la població en general.

A la ciutat de Barcelona hi ha aproximadament un 2,6% de persones en situació d’irregularitat respecte del total de persones empadronades i un 20,9% de persones extracomunitàries en situació d’irregularitat. Això suposa una dificultat important per a garantir l’accés a determinades oportunitats. La principal, la incorporació al mercat de treball formal. Aquests dies s’està parlant d’uns permisos de treball temporals com a possible solució, mesura que no està prevista en la legislació vigent. Però la competència d’emetre’ls dependria del Govern central.

Aquest gest suposaria un gir en la política migratòria espanyola actual, però no seria suficient si no es replantegen altres temes fonamentals dels quals se'n parla poc als mitjans: com es podria garantir l’acollida de les persones migrades i sol·licitants d’asil que ja són a Espanya? Com es gestionarà el tema dels menors no acompanyats? Com es treballarà en la qüestió del tràfic de persones? (en totes les seves formes, no només la sexual). Com es fomentarà una inclusió en el món laboral sense que suposi un greuge comparatiu amb altres col·lectius?

La sanitat universal ja sembla una prioritat en l’agenda de la nova ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i això suposaria recuperar l’atenció sanitària a tot el territori espanyol també per a persones en situació irregular. Recordem que l’any 2012 el Govern de Mariano Rajoy va reformar la Llei deixant a aquests i altres grups, sense la cobertura universal de salut.

I un tema d’especial importància: com es treballarà aquest gir en la política migratòria amb la societat general per a garantir una bona acceptació de les noves mesures?

L’anunci del nou ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’eliminar les concertines de la tanca de la Frontera Sud ha estat una altra de les propostes aplaudides per l’opinió pública, i no és per menys. Però es beslluma una necessitat imperiosa de no fer promeses puntuals i excepcionals arrel del desembarcament de l’Aquarius a València, sinó d’una reforma estructural de la nostra política migratòria. L’anàlisi de les causes dels desplaçaments i el paper que juga Espanya en aquest tema seria un altre aspecte fonamental a abordar (l’any 2017 Espanya va batre el seu rècord d’exportacions d’armament amb 4.346,7 milions, un 7,3% més que el 2016), així com abordar la qüestió de les vies segures i legals necessàries per a garantir trànsits on les persones no es juguin la vida.

En definitiva, és un tema molt complex, un repte molt complicat. Una oportunitat de gestionar millor les migracions per part del Govern espanyol i una ocasió per a establir coordinacions, i assumir responsabilitats per part de les diferents administracions, entitats, i de tots i cada un de nosaltres. Des de l’actitud en el dia a dia cap a la població migrada – veïns i veïnes de la nostra ciutat - passant per l’elecció de votar un partit o un altre, amb objectius i promeses electorals molt concrets respecte de com s’haurien de gestionar les migracions en aquest país. Un país que es congratula aquests dies de ser solidari, inclusiu i defensor de totes les persones que surten dels seus països a la recerca d’una vida millor. Esperem que l’Aquarius no es quedi en una anècdota. Tenim una oportunitat.

 

Notícies relacionades