La reforma de les condicions laborals de les treballadores de la llar i cures: un avenç rellevant però encara queden passos per fer

La reforma de les condicions de treball i de Seguretat Social de les treballadores de la llar i cures, suposa un pas rellevant i necessari en el reconeixement dels seus drets després d'anys de reivindicacions, adequant parcialment el seu règim al de la resta de treballadors i treballadores per compte d'altri del nostre país.

No obstant, les entitats del Servei Jesuïta a Migrants que acompanyen dones treballadores, denuncien que aquesta reforma no acaba amb algunes de les situacions de discriminació que són habituals en aquest sector.

El Reial Decret Llei 16/2022, aprovat al Consell de Ministres del passat 6 de setembre, suposa un avenç molt rellevant en el reconeixement de drets de les treballadores de la llar i cures. Encara sense arribar a l'equiparació de drets respecte al règim general de la Seguretat Social, aquesta reforma reconeix l'accés a la prestació per desocupació i la garantia de salaris i indemnitzacions per part de l'estat en cas d'insolvència de la persona ocupadora. Per fer-ho, introdueix l'obligació de cotització a partir de l'1 d'octubre del 2022.

A més, s'introdueix una bonificació del 80% a la cotització per desocupació, així com del 20% per a la cotització per contingències comunes a la Seguretat Social (ampliable segons les condicions familiars de la part ocupadora). Celebrem la consolidació d'una normativa que reconegui l'obligació de la part ocupadora a donar d'alta a la seguretat social tota treballadora amb independència de les hores de servei que suposi la relació laboral, eliminant els supòsits en què podia ser la pròpia treballadora de la llar qui es pogués donar d'alta. A més, s'introdueix el reconeixement d'un contracte indefinit i a temps complet si es detecta una relació laboral al marge de la legalitat. Un altre aspecte important suposa l'eliminació de la figura del desistiment, que donava la possibilitat d'efectuar un acomiadament sense al·legar cap causa.

Les entitats del Servei Jesuïta a Migrants (SJM) acompanyen estretament dones dedicades a l'ocupació de la llar i cures, un sector amb un alt percentatge de treballadores d'origen migrat i caracteritzat per oferir una de les cares més habituals de la informalitat a l'ocupació al nostre país. Confiem que aquest nou règim d'ocupació de la llar, juntament amb les novetats introduïdes per la reforma recent del Reglament d'Estrangeria, permeti avançar en la garantia de regularitat administrativa continuada de les empleades de la llar.

Alhora, i en base a aquesta tasca, denunciem que aquesta reforma no acaba amb situacions discriminacions que són habituals en aquest àmbit:

• Les bases de cotització específiques pel sistema especial d'ocupació de la llar segueixen sense estar ajustades a la realitat dels salaris, tenint com a conseqüència habitual que hi hagi una cotització superior en aquestes relacions laborals, amb la càrrega econòmica corresponent per a la part ocupadora.
• En la nova regulació, no identifiquem prou claredat sobre la fi de l'activitat laboral, per tant preveiem que puguin generar inseguretat jurídica sobre la seva aplicació, amb el consegüent impacte a les persones més vulnerables de la relació laboral. En tot cas, les indemnitzacions per acomiadament continuen per sota del règim general de treball per compte d'altri.
• En l'opinió pública continua existint una alta estigmatització de les persones que treballen al sector. La reforma no valora situacions discriminatòries i abusives com és el règim de les internes o l'excés d'hores setmanals treballades i, en tot cas, no estableix diferenciació entre el treball de la llar (neteja domèstica) i la cura de persones.
• L'accés als tràmits burocràtics es realitza quasi íntegrament online, cosa que accentua la bretxa digital en un sector d'aquestes característiques, especialment d'aquelles persones ocupadores d'edat més avançada sense competències digitals i també de les treballadores que no tinguin equipament adequat.