Imatge o vídeo destacat

Celebració dels 10 anys del grup d'acompanyament a interns del CIE

A principis de l'any 2012, un grup de voluntaris i voluntàries de Migra Studium que s'havia anat reunint i preparant des de finals de l'any anterior, va començar a visitar interns tancats al CIE de la Zona Franca. Fins al juny del 2013, Migra Studium no va tenir autorització judicial per visitar amb horari propi d'ONG, així que al principi el grup visitava durant l'horari de familiars d'interns.

Ara fa 10 anys d'existència d'aquest grup de visites. 10 anys d'acompanyament als interns i les seves famílies, 10 anys de sensibilització social sobre l'internament i l'expulsió, 10 anys de denúncia i de reclamacions.

Pensem que 10 anys després, és una bona ocasió per celebrar. No per celebrar l'existència dels CIE, ni les expulsions, ni el patiment que provoquen. Sinó per recordar, agrair i celebrar el compromís, la perseverança i la lluita per una societat sense CIE. Ho vam fer després d’haver presentat públicament, els dies 6 i 7 de juny, l’informe 2021 sobre CIE del Servei Jesuïta a Migrants.

La celebració, doncs, va tenir lloc el dissabte 11 de juny, amb la participació d'una trentena de persones. Hi va haver testimonis, records, imatges, retrobaments, aprenentatges, agraïments. I vam acabar amb un dinar compartit.

Després de rebre les felicitacions d'altres grups de visites de l'SJM i d'entitats amigues com Tanquem els CIE, els anteriors coordinadors de l'equip Quim Pons, Marga García i Pau Vidal, van dialogar sobre la trajectòria del grup aquests 10 anys. Totes les participants, vam compartir històries personals que més ens van ensenyar sobre la hostilitat del CIE, com aquella que va explicar na Conxita, una de les primeres voluntàries, quan recordava una mare jove, en situació irregular, que a les portes del CIE li va demanar agafar en braços al seu nadó perquè entrés amb ell al CIE i el seu pare internat el pogués conèixer durant la visita de Migra Studium. Aquella mare estava espantada i no s'atrevia a creuar la porta del CIE ja que no tenia papers de residència.

Posteriorment, vam realitzar un taller de reflexió sobre el present i el futur de la nostra tasca al CIE. Sempre orientades a tancar el CIE, vam confirmar l'acompanyament com a eina d'humanització, per posar la persona al centre. La trobada pels 10 anys va ser una ocasió també per consolidar l'equip actual de visites i per enfortir el nostre compromís per la incidència social i política, la denúncia pública i la sensibilització de les persones que no coneixen l'existència dels CIE. Tot allò, juntament amb altres, en xarxa.