4 Llunes: diàlegs en temps de Ramadà (II)

4 Llunes: diàlegs en temps de Ramadà (II)

Alicia Guidonet (Responsable Espai Interreligiós Migra Studium)  El passat dia 24, seguint amb el cicle 4Llunes, organitzat conjuntament per Casa Turca Barcelona i la Fundació Migra Studium, vam proposar un taller de cuina en diàleg, en el qual les cuineres Adele Donnarumma Bianchi, de la comunitat jueva, i Nefise Osman, de la comunitat musulmana, ens van mostrar algunes de les elaboracions culinàries pròpies de les seves comunitats.

Els aliments "viatgen", i la cuina s'adapta, transformant-se en funció del context que l'acull. Aquesta circumstància ens ajuda a comprendre que un humus pot seguir sent humus, tant per a la comunitat jueva com per a la comunitat musulmana, tot i que cadascuna li donarà un toc especial, en funció de la cultura culinària (o fins i tot familiar) que l'elabori. En aquests casos, advertim els matisos tan subtils existents entre cultura i religió. Aquesta, per cert, estructura el que és comestible i el que no ho és, els moments en que es poden ingerir aliments, o bé, allò que es pot barrejar...o no. D'aquesta manera, tots els participants en el taller vam tenir l'ocasió d'ajustar el nostre horari al dejuni del Ramadà, o vam poder constatar com els ous, que la cuinera jueva preparava per introduir-los en l'olla, s'observaven minuciosament (han d'estar nets, per la prohibició de menjar sang).

També vam haver de buscar solucions creatives davant el conflicte generat pel vi: mentre que aquesta beguda és part essencial en la cultura i religió jueves, la comunitat musulmana generalment la rebutja, sobretot durant la pràctica del Ramadà. Separant les taules en tres blocs i deixant en una d'elles les ampolles de vi, vam poder obrir espai (físic i mental) a les dues pràctiques. El taller va ser un bon moment per recordar que la (s) comunitat (s) es troba (en) al voltant de la taula, i que en ella es creen i es mantenen relacions.

D'aquesta manera, i un cop acabat el sopar, les fronteres entre religions, orígens culturals i procedències, es van anar esborrant. Alguns de nosaltres ens vam impregnar d'aquest fons de cuina, aquest gust essencial que tenen els plats i que serveix per a identificar-los. Fons nous, d'altra banda. Quelcom incipient, cuinat a partir de la diversitat, de l'esforç per comprendre l'altre, del gust per creuar les fronteres des de la creativitat i l'esperança.

Notícies relacionades