Temps guanyat per a l'hospitalitat

Temps guanyat per a l'hospitalitat

"En aquest univers de portes tancades, un contrapunt: el que representen les famílies i comunitats que en algun moment van decidir obrir la porta de casa seva i oferir la seva hospitalitat"

(Maria del Carmen de la Fuente  - Catalunya Cristiana - 23 març 2020)

"Aquest matí en només dues hores, han vingut 5 persones. Dues d’elles encara són aquí carregant el mòbil i fent un cafetó calent que els hi he baixat”

Aquest és el missatge que ens envia el Pau, jesuïta, des de la porta de Migra Studium, a les 11 del matí del dilluns 16 de març, primer dia de confinament  i primer dia, en molt temps, en que entitats que fem primera acollida tenim la porta gairebé tancada. Així serà durant – com a mínim – dues setmanes, en les que no podrem fer allò pel que vam ser creades: oferir acollida a les persones migrants més vulnerables. Com som gent organitzada i eficient, els darrers dies vam pensar en un sistema de teletreball i ens vam repartir feina per poder fer des de casa. Semblava que ho teníem tot controlat, però la mateixa vida ens ha recordat que això no va només d’eficiència i gestió i que mentre duri aquest confinament, haurem de patir la imatge contra la que lluitem cada dia: la de les persones esperant davant una porta tancada.

En ocasions serà la imatge de la porta tancada de les nostres entitats. Nosaltres no oferim un servei bàsic i per tant, seguint les instruccions de les autoritats i pensant en el bé comú no obrirem. No estaria justificat que una persona sortís del seu domicili per venir fins “a casa nostra”, tot i que per a moltes d’elles i especialment les més vulnerables, les entitats d’acollida són els únics llocs on saben que trobaran algú disposat a escoltar-les, els únics llocs on poder deixar de ser invisibles, on poder compartir qui són i en quina situació es troben. Aquesta porta tancada l’intentarem compensar intensificant el contacte telefònic amb qui ja estàvem en contacte, però no podrem arribar a tota aquella gent a la que encara no coneixíem. Totes aquelles persones que haguessin arribat a les entitats de primera acollida durant les properes setmanes no ho faran - només a Migra Studium són un centenar cada setmana -, i és probable que hagin de viure durant aquest temps més amagades que mai, ja que la presència policial al carrer serà aquests dies molt més evident. Aquest serà un un temps perdut per a l’acollida.

En altres casos, la porta tancada serà la del mateix lloc on viuen les persones migrades més vulnerables. No farem servir aquí la paraula “casa”, perquè gràcies a informes com “La llar és la clau” de Caritas sabem com viuen moltes d’elles: un 36% de la població de la diòcesi de Barcelona viu en un habitatge insegur o inadequat, una xifra que augmenta fins el 72% en el cas de persones d’origen estranger. Quantes persones viuran el seu confinament en llocs insalubres? Quantes ho faran amb persones desconegudes? Quantes en una habitació de molts pocs metres quadrats? Quantes sense un mínim espai d’intimitat? Quantes tancades en un Centre d’Internament tot i saber que no podran ser expulsades i quedaran en llibertat amb la major part dels recursos assistencials tancats?. No sabem la xifra, però ara potser tampoc és el més rellevant, és suficient saber que són totes aquelles a les que no els hem ofert una alternativa més digna. Serà aquest un temps perdut per a la protecció de qui és més vulnerable.

I en aquest univers de portes tancades, un contrapunt, tan petit i humil com potent i esperançador, el que representen les famílies i comunitats, que en algun moment van decidir obrir la porta de casa seva i oferir la seva hospitalitat. Gent, com les de la Xarxa d’Hospitalitat de Migra Studium, que està acollint gent a  Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat, Sant Feliu i Terrassa. Dones i homes que compartiran temps de confinament (i de pors i oportunitats) amb algú que no fa gaire era un desconegut/a. Serà un temps per a la vida compartida, un temps guanyat per a l’hospitalitat.

Notícies relacionades