Sostinguts per una dansa de la pau.

Sostinguts per una dansa de la pau.

Alicia Guidonet. Enguany vam tornar a celebrar la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional. Ho vam fer, un cop més, conjuntament amb Casa Turca de Barcelona. La jornada va iniciar-se a l’església de Nostra Senyora de la Victòria del Barri Gòtic de Barcelona amb una taula rodona on vam plantejar l’interrogant següent: “En una societat secularitzada, quin paper tenen les tradicions religioses?” Tres representants de tres comunitats religioses hi van donar elements de discussió i reflexió. Fàtima Ahmed, responsable de l’Associació Internacional Diàlegs de Dona, Josep Miralles, jesuïta, sociòleg i teòleg, i Marcel Odina col·laborador de la Plataforma Mozaika i impulsor de la iniciativa jueva musulmana Salam Shalom. El diàleg ens va portar a reconèixer les fronteres, no sempre clares, entre cultura i religió. També, a visualitzar que la nostra societat és una realitat plural, tot i que la persona religiosa sovint es troba lidiant amb processos diversos d’etiquetatge o d’incomprensió. Del compartir semblava evident que la identitat és un concepte i una experiència inherent a l’ésser humà, i que posar en joc aquest element en la interacció és necessari. Les religions poden aportar factors comuns, transversals, o bé, propis, diferencials. Les tres tradicions comparteixen les arrels del llibre: els textos literaris, filosòfics, de pensament, i totes tres senten que poden aportar, des d’aquest àmbit, quelcom al conjunt de la societat. Passa el mateix amb l’experiència d’hospitalitat i comunitària. Queda clar, en definitiva, la importància de la narració, de l'explicar-nos, tot i compartint qui som, a fi d’empoderar-nos i establir interaccions socials positives. Com acostuma a passar, la taula rodona i el posterior debat no van respondre la pregunta inicial: més aviat es tracta de sostenir els interrogants i de compartir-los...

La segona part de la jornada va donar pas a un taller participatiu de danses hebrees i cristianes. Diferents persones, d’adscripcions culturals i religioses diverses, van endinsar-se en músiques i moviments que ens comunicaven com, mitjançant el cos i la música, algunes tradicions religioses expressen qui són, com viuen i creuen. La dansa circular hebrea ens transportava a l’accent comunitari d’aquesta confessió, mentre que els sons del Ubi caritas et amor, Deus ibi est (on hi ha caritat i amor, hi és Déu) ens connectaven amb l’experiència fundant cristiana. En acabar, una dansa de la pau va sostenir els darrers moments de la jornada.

Notícies relacionades