Informe 2017: Al CIE hi hem trobat menors i persones malaltes i amb discapacitats

Informe 2017: Al CIE hi hem trobat menors i persones malaltes i amb discapacitats

La Fundació Migra Studium alerta novament de la presència de persones en situació de greu vulnerabilitat al CIE de la Zona Franca de Barcelona. El grup de voluntaris i voluntàries que visita els interns ha detectat la presència de menors i de persones que pateixen greus problemes de salut i/o discapacitats, com el cas d’un intern ja diagnosticat de malaltia psicòtica o un altre que patia ceguesa a causa d’un accident.

En el seu informe sobre les visites realitzades l’any 2017, que es fa públic avui, Migra Studium denuncia, un cop més, les vulneracions de drets que pateixen els interns i la criminalització que es fa de les persones migrants.

Durant l’any 2017 han passat pel CIE de Zona Franca de Barcelona aproximadament 1820 persones, només homes (el CIE de Barcelona no disposa de mòdul per a dones). És més del doble que l’any 2015 (el 2016 el CIE de Barcelona va estar parcialment tancat per obres).

Aquest any Migra Studium ha acompanyat 208 persones –un 11,43% dels interns-, a través de 624 visites.

L’informe està elaborat a partir de l’experiència viscuda per l’equip de visites de Migra Studium, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Les dades recollides corresponen a les persones visitades i no a la totalitat dels interns. Malgrat ser una mostra reduïda, la realitat que s’han trobat els voluntaris a les visites posa de manifest l’existència de casos de persones en situació de greu vulnerabilitat i de vulneracions de drets.

Presència de menors al CIE

44 de les persones visitades, un 21,15%, declaraven ser menors d’edat. Només 3 d’aquests consta que han estat reconeguts com a tals i han estat posats en llibertat, a càrrec de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. De la resta en desconeixem el seu destí.

L’equip de visites ha trobat casos en què no es donava credibilitat als documents aportats pel menor, fins i tot quan comptava amb el certificat de naixement o passaport. En lloc de ser una eina de protecció del menor, el procediment per a la determinació de l’edat s’ha convertit en un exercici d’una política migratòria restrictiva, contravenint obligacions internacionals, ja que infants i adolescents no poden ser objecte de mesures de privació de llibertat.

Presència de persones malaltes i amb discapacitats

Entre les persones visitades, 22 patien malalties cròniques com hepatitis C, hipertensió, diabetis, epilèpsia... Alguns d’ells manifesten que no han pogut continuar amb el tractament a causa del seu internament. Especialment greu és el cas de 9 persones que patien problemes psicològics o malalties mentals –alguns amb especial gravetat- i que no han pogut rebre atenció adequada per manca de personal especialitzat.

És el cas d’un intern de nacionalitat marroquina que patia una malaltia psicòtica i ja es trobava en seguiment psiquiàtric a l’hospital de la seva població, circumstància documentada en diferents informes mèdics. Malgrat això va ser internat i durant la seva estada al CIE va haver de ser aïllat per causa dels brots psicòtics que patia. Finalment es va executar la seva expulsió sense haver realitzat una exploració mèdica que certifiqués si es trobava en condicions per poder realitzar el viatge i sense notificar al propi intern la data d’expulsió.

Els voluntaris han trobat també el cas d’una persona que patia ceguesa i que en presentava signes evidents. Va ser un altre intern que va alertar a un voluntari de Migra Studium de la presència d’aquesta persona.

Vulneracions de drets

28 persones visitades durant el 2017 van expressar haver sofert, per part de la policia, tracte intimidatori, degradant, maltractament verbal o fins i tot tracte racista. Aquest fet va motivar una queixa conjunta de diversos interns el juny de 2017.

Més de la meitat de les persones que va visitar Migra Studium mostraven dificultats per entendre la llengua espanyola, comprendre les indicacions que se’ls donava i manifestar les seves necessitats. El dret a intèrpret i traducció, que hauria d’estar garantit, l’han de realitzar sovint altres interns, d’una manera voluntària.

D’altra banda, gairebé la meitat de les persones visitades va manifestar la falta de comprensió de la seva situació jurídica, sigui per desconeixement de la llengua o dificultat d’accedir al SOJ (Servei d’Orientació Jurídica), cosa que representa una vulneració del seu dret a la tutela judicial.

A més, es va seguir constatant que les expulsions són executades sense notificar-ho amb antelació a l’intern perquè pugui informar als seus advocats o familiars. Aquesta pràctica contravé el què han establert diversos jutjats de control així com resolucions del Consell d’Europa i de les Nacions Unides.

Es criminalitzen les persones migrants privades de llibertat

L’internament s’ha convertit en una pràctica que criminalitza les persones migrants privades de llibertat en els CIE, amb un discurs fonamentat en l'argument que «s'interna i expulsa persones delinqüents i/o d'alta perillositat». Un any més, les visites realitzades qüestionen aquest llenguatge: la majoria dels interns visitats no presentava antecedents penals i la resta havia complert íntegrament les seves penes.

Creiem que hi ha una voluntat clara d'estigmatitzar el conjunt de la població migrant en situació irregular i justificant les mesures de control, seguretat i la gestió policial de l'expulsió i l'internament.

A més, moltes persones són privades de llibertat de forma gratuïta sense que, finalment es porti a terme l’expulsió.

El compromís de Migra Studium

El compromís en la defensa dels drets de les persones migrants, així com l’experiència de l’acompanyament als interns del CIE, porten a la Fundació Migra Studium a oposar-se a la figura de l’internament preventiu de persones en el si d’un procediment administratiu, i és per això que l’entitat es posiciona a favor del tancament dels CIE i en la proposta de mesures alternatives a l’internament.

La tasca del grup de voluntaris que visita el CIE es fonamenta en el fet de reconèixer el valor indiscutible de cada persona, siguin quines siguin les seves circumstàncies, des de la convicció que cada persona és digna de ser acollida, respectada, valorada i acompanyada. L’accés a les instal·lacions de forma periòdica per a realitzar aquest acompanyament és un primer pas per a detectar i prevenir abusos i vulneracions de drets, sense buscar suplir les obligacions d’atenció social que tenen les Administracions i les entitats contractades per proporcionar serveis mèdics, psicològics i socials.

Notícies relacionades