COM INVESTIGAR UNA DENÚNCIA PER TORTURES AL CIE. Acte sobre correcta instrucció judicial

COM INVESTIGAR UNA DENÚNCIA PER TORTURES AL CIE. Acte sobre correcta instrucció judicial

(Publicació de Josetxo Ordóñez) Les següents línies són un comentari sorgit de la lectura de l'Acte 1540/2019, de 19 de setembre, dictat per la Secció 21a de l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta resolució té origen en el sobreseïment provisional d'actuacions incoades en relació amb una denúncia presentada dos anys abans, el 26 de setembre de 2017, per un grup d'interns del CIE. La denúncia versava sobre agressions policials gratuïtes, humiliants i intimidatòries, amb resultat lesiu, a l'interior del CIE i contra diversos interns.

L'Acte de l'AP resulta molt interessant ja que ofereix algunes anàlisis de calat jurídic:

El recurs d'apel·lació contra el sobreseïment es basa en la vulneració de l'art. 24 de la Constitució Espanyola, és a dir, en la infracció de la tutela judicial efectiva per una instrucció insuficient. No obstant això, l'AP fa un esforç interpretatiu des de l'inici de la seva resolució per vincular el sobreseïment de les actuacions d'investigació també a l'art. 15 de la Constitució Espanyola, que proscriu la tortura i els tractes inhumans i degradants. És a dir, vincula el fet del sobreseïment a una doble base constitucional: la tutela judicial i la prohibició de la tortura.

2. Per què? Perquè l'AP considera que hi ha instruccions i instruccions. Que quan la instrucció judicial es refereix a fets denunciats que poden revestir la comissió de delictes contra la integritat moral i física, relatius a la tortura i als tractes inhumans i degradants és una instrucció diferent. Diu l'AP: "[L]es exigències de la tutela judicial efectiva [...] ha de complir uns estàndards especialment exigents ja que [el sobreseïment] apareix vinculat no únicament al Dret a la tutela judicial efectiva de l'article 24 de la Constitució, sinó al dret fonamental a no ser sotmès a tortures o a tractes inhumans o degradants de l'article 15 del mateix text legal [...] Per això la instrucció de la causa en aquests casos ha de ser exquisida sense que pugui existir cap mena de dubte que l'òrgan judicial no ha practicat totes les diligències que estan al seu abast." (FJ 2n de l'Acte)

3. Quan l'AP descriu els principis en els quals es basa una instrucció correcta, diu que el jutge d'instrucció ha de ser objectiu i imparcial. L'objectivitat i imparcialitat del jutge d'instrucció es pot mesurar amb un indicador: exercint "un control de legalitat sobre les pretensions (legítimes però òbviament interessades) de les parts." (FJ 2n) En l'Acte, l'AP rectifica al jutge d'instrucció que només ha recollit les proves i informes de l'propi CIE, sense que s'hagi pres declaració ni als denunciants, ni a la testimoni dels fets (la infermera de l'CIE), ni als agents de policia que van intervenir. És a dir, l'AP està dient que no es poden sobreseure unes actuacions judicials quan s'han practicat unes proves, "legítimes però òbviament interessades" només d'una de les parts: la direcció de CIE. De nou, l'esforç d'objectivitat i imparcialitat a què es deu el jutge d'instrucció ve exigit per la tutela judicial efectiva, però també i sobretot per la naturalesa especialment greu dels fets denunciats (tortura i tractes inhumans i degradants).

4. L'AP acull la interpretació garantista de la doctrina constitucional fixada en les sentències 12/2013 i 153/2013 del Tribunal Constitucional, que exigeix "accentuar les garanties" i "esgotar totes les possibilitats raonables d'indagació que resultin útils per aclarir els fets" quan ens podem trobar davant delictes de tortura o contra la integritat física o moral.

5. Finalment, resulta incomprensible la referència que fan els magistrats de l'AP a la possibilitat d'escorcolls i registres corporals amb nu integral a l'interior de CIE. Diu l'AP que és una possibilitat recollida en l'art. 55.2 de l'RD 162/2014, de reglament dels CIE. No obstant això, l'art. 55.2 va ser declarat nul i invàlid per la Sentència de Tribunal Suprem de 10 de febrer de 2015. En aquella ocasió, el Tribunal Suprem va aclarir que l'únic precepte que pot donar cobertura legal als registres de persones al CIE és l'art. 62 quinquies de la LO 4/2000. I que, al seu torn, aquest art. 62 quinquies ja va ser interpretat en clau constitucional pel Tribunal Constitucional en Sentència 17/2013. Allà, el Tribunal Constitucional afirmava que les mesures de registre personal han de suposar un mitjà necessari per a la protecció de la seguretat del centre, i només en aquesta mesura podria qualificar-se la seguretat com un requisit per a la realització de registres (FJ 14è). Ara bé, el Tribunal afirma també que aquestes mesures, a més de ser necessàries per a garantir la seguretat del centre i la convivència en el mateix, han d'atenir-se a la conducta prèvia de l'estranger internat ("La mesura ha de trobar-se justificada en atenció a la conducta prèvia de l'estranger internat" (FJ 14è).

L'oblit o omissió d'aquests extrems per part de l'AP no obsta que l'Acte de 19 de setembre de 2019 recull amb encert una reflexió sobre els registres de persones: no importa tant que es realitzin o no registres personals al CIE i que el jutge d'instrucció verifiqui la legalitat d'aquest fet. El que ha d'investigar el jutge d'instrucció és "la manera en què es van dur a terme" els registres personals al CIE. És a dir, el jutge ha d'indagar si els registres van vulnerar drets fonamentals. Dit d'una altra manera, si els registres van suposar una manera de tortura o de tracte inhumà o degradant, aspecte aquest que, com veiem, és bàsic en tot moment en l'argumentació jurídica dels magistrats de l'AP.

En conclusió, l'AP va fins i tot més enllà que la pròpia acusació particular, en tres aspectes:

  • Integra els fets dins el CIE en la possibilitat de tortura i/o tracte inhumà i degradant i no solament en la possibilitat de lesió de la tutela judicial efectiva.
  • Exigeix una instrucció objectiva i imparcial en la qual no únicament s'escolti el que tingui per bé informar la direcció del CIE.
  • Qüestiona la realització dels registres personals ja que no només s'ha de tenir en compte la seguretat dins del CIE, sinó la vulneració de dignitat que la seva pràctica comporta.

Notícies relacionades